Sexe

Sento haver trigat tant a escriure un nou post. Vull deixar constància de que segueixo viu, tot i que degut a problemes tècnics vaig estar un parell de setmanes acumulant feina i ara intento recuperar el temps. D'aquí unes dues setmanes hauré tornar al ritme normal de treball i segur que llavors tindré moltes coses per explicar, fins i tot més del que és habitual Però deixem-nos de preàmbuls i anem al per què del que ens ocupa en aquesta ocasió: el sexe.

Em considero bastant altruista. No puc remeiar-ho, forma part de mi. Cedeixo fàcilment i amb freqüència davant de peticions de persones a les quals pràcticament no conec i, tot i que no sempre ho agraïxen com cal, un sent un mínim de satisfacció per l'obra, i en moltes ocasions amb això ja hi ha prou com per a repetir. No tinc per costum socórrer a tot el món que em necessita -en això no em diferencio de la gran majoria- però sí a aquelles persones amb les quals puc sentir una certa empatia o fins i tot puc arribar a sentir-me identificat fàcilment d'una manera o altra.

A què es deu aquesta introducció? Eviteu relacions amb el títol, per favor... Es deu al fet que últimament estic donant suport a unes quantes persones de la meva professió a les quals, en general, espero que tot els vagi bé d'ara endavant. He rebut mails amb Currículums, demanant orientació, etc. I sempre responc. Almenys sempre que l'antivirus no marca els mails com spam.

Volia deixar constància del meu suport a tres persones en particular, a les quals veig lluitar diàriament per aquest somni del que molts desisteixen tard o d'hora, que és el de treballar en el que a un li agrada. "Tu tens la sort de poder-ho fer", em va dir una amiga fa poc. A ningú li regalen res i jo he hagut de lluitar durament per arribar a aconseguir un mínim d'estabilitat. És més, encara lluito per això.

Sigui com sigui, els dono suport i ajudo. El suport pot ser en forma de converses que, a vista de molts, poden semblar poc transcendentals, però que adquireixen un rerefons personal dintre del professional, amb uns valors positius que espero que els serveixin de quelcom. Intento fomentar una mica l'optimisme. Dit d'una altra manera, intento que la part dura de ser autònom sigui més suportable. En quant a l'ajuda, deixant a part la transferència de treballs i contactes, també es basa en consells. Simplement els parlo des de l'experiència que he adquirit. "Tampoc és tanta", pot ser que em discuteixin alguns, des de la ignorància. Llegiu atentament el meu CV, a la vostra disposició a la part lateral dreta. No sóc el millor, ni millor que molts, però creo que tampoc ho faig tan malament, no? Diguem que parlo del que conec bé -i de primera mà- i m'abstinc de la resta. Així doncs, i com no em costa res més que una mica de temps, els vaig donant suport. No espero que mai arribin a retornar-me el favor, la veritat, i d'aquí l'altruisme que comentava.

Per què no comparteixo tots els meus consells i secrets en aquest blog? Perquè no crec que li interessi al visitant potencial, que és qui demanda el producte, no qui ho realitza. Potser aniré compartint coneixements a poc a poc, però en principi no penjaré un post sencer referit al tema, tret que es demani expressament.

Martín Sánchez és una de les persones a les quals em referia. El seu perfil és molt semblant al meu, fins i tot té pràcticament el mateix material. Va contactar amb mi fa temps via e-mail i vam quedar per a conèixer la nostra situació. En aquest cas l'ajuda ha estat mútua i gairebé podria referir-me a ell com a "soci". M'ha passat algun treball i jo a ell també, més algun contacte. Últimament hem treballat junts per a diverses empreses i quan un dels dos està fins al coll de treball -una mica massa habitual últimament, la veritat- ens passem les grabacions o edicions pertinents. Li recomano aquest tipus de relació a qualsevol persona que dugui una mica de temps treballant en el sector audiovisual. És una molt bona solució perquè el client quedi satisfet davant d'un bona feina, sempre que hi hagi garanties i confiança, com és el cas.

Un altre company de fatigues és en Ferrán Pujol, amb qui vaig començar fent algun dels meus primers curts ja fa temps, i ara intenta subsistir en aquest món tan complicat que és el de l'autònom. Mantenim el contacte i compartim les nostres experiències. Ha muntat recentment -unint forces en grup- un petit projecte de productora al qual desitjo la millor de les sorts. Ja li han encarregat algun projecte interessant pel seu compte i li auguro èxit, doncs el saber fer i l'afany de superació són quelcom molt a tenir en compte per a triomfar, i sembla que són dues coses que a ell li sobren. A més, disposa de molt bon material -en té menys que jo, de moment, però de la mateixa qualitat-.

L'Eduard Codony és la tercera i última persona de la qual parlaré per ara i que no per ser l'últim és el menys important. Ens vam conèixer a l'EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona) quan estudiàvem realització. Vam realitzar diversos projectes junts durant i després del temps d'estudi. Quan vam acabar el curs vam seguir un camí semblant, passant per diferents televisions locals. Ho recomano encaridament, doncs s'aprèn moltíssim i les ganes contagioses de treballar no són comparables a les poques (o nul·les) dels funcionaris de les televisions públiques. Ara mateix treballa fent de tot a la TV local del Maresme, tot i que es comença a plantejar la possibilitat de fer-se autònom i compatibilitzar-ho amb el seu actual treball, o fins i tot de muntar una productora amb uns coneguts seus. Caldrà esperar per veure com li va tot i que, pel que ha demostrat, fa pocs passos i lents, però ben fets.

Espero que el parlar d'ells serveixi per a fer-los una mica de promoció, que mai està de més. Podria seguir amb casos de gent a la qual no li ha anat tan bé, bons professionals que s'han quedat a mig camí, en un "voler i no poder" que els ha dut a replantejar-se el seu futur professional i finalment dirigir-lo cap a un altre costat. Una llàstima pel sector i per a tots, doncs no podrem gaudir del seu talent potencial. També hi ha casos d'ineptes amb grans càrrecs, tot i que serà millor no comentar gaire sobre aquest tema, del que dins del sector només s'escolta silenci (a crits).

Abans d'acomiadar-me per avui us deixaré amb un consell que pot ser que us serveixi d'ajut si teniu una pàgina web, blog, poseu anuncis gratis o de pagament, etc. No he fet cap estudi exhaustiu sobre com aparèixer ben posicionat al Google ni sobre les paraules més buscades a internet, però estic segur que termes com "britney spears", "megane fox", "porno", "xxx", "playboy" i "sex", entre molts altres, s'utilitzen amb freqüència. Així doncs, el fet de tenir unes nocions mínimes sobre els millors tags per a cercadors mai està de més. Amb això no s'aconseguiran visites de clients potencials, sinó de qualsevol visitant. De fet, és igual qui entri mentre pugi el comptador, d'aquesta manera s'estarà millor posicionat a cercadors com Google, Yahoo, Altavista, Hispavista, Lycos, Msn Search i un llarg etcètera, sempre que la pàgina estigui indexada a ells, i això facilitarà la visita de clients potencials. Proveu-ho en la mesura que sigui possible, puc garantir que funciona.

Que no queda bé parlar de pornografia en una pàgina formal? Tot es pot maquillar d'una manera o altra i si no, recordeu el que diria un bon publicista:

Que parlin bé o malament de tu, però que en parlin.

Així doncs, m'acomiado amb una paraula que, probablement, es traduirà en visites: sexe.

Salut.