martes, 13 de abril de 2010

He deixat passar un tren (1 part)

Un, dos, tres, i molts més... Últimament estic més saturat del que és habitual Rebo una gran quantitat de currículums i propostes de projectes. Alguns semblen realment interessants i intento transferir-los als meus contactes si no els absorveixo jo, però no puc estar per a tot, només puc acceptar el millor i el que ofereixen els clients de sempre, a qui dóno prioritat (perquè s'ho mereixen).

Dec molt a moltes persones i empreses, així com tants altres em deuen a mi. Però jo sóc agraït i reconec quan he de reconèixer certs mèrits. En llistaré algunes, les que destaco per un motiu o un altre.

Moguda.com :
La primera vegada que hi va haver contacte amb aquesta empresa va ser perquè m'expliquessin el seu projecte, centrat en l'oci nocturn de Catalunya. Des del seu primer moment, em va agradar molt la seva actitud i el seu compromís envers la llengua. Van començar a Girona i per això no els coneixia encara. Es tracta d'una empresa jova amb molta experiència en el món de l'oci nocturn. Ofereixen diferents serveis. Entre molts d'altres, compten amb un portan on les empreses poden fer-se publicitat, on molts DJ's pengen els seus temes fins i tot de manera exclusiva i on hi ha una gran comunitat que ja ha rebut més de 850.000 visites (que es diu ràpid). Moguda.com també realitza cada setmana un programa de ràdio anomenat "Moguda Radio Show", que s'emet cada dijous de 20h a 21h a LocaFM. Les discoteques poden contactar amb ells per a realitzar una "Festa Moguda", que consta de sessions d'en DJ Sak & DJ Mak, amb l'actuació de la Xana, Gogo's Moguda, etc. Són contractats molt sovint per moltes discoteques com ara Millenium & Cosmic Club, Hot Fata, Arena Blanes, Troco, Kratters i un llarg etcètera. En definitiva, que Moguda.com més que una empresa sembla una religió.
I què hi pinto jo aquí? Doncs realitzar reportatges de video per a MogudaTV i alguna grabació de videoclips que també realitzen de tant en tant. No sóc l'únic que fa videos per a ells, és clar, i cada cop compten amb més personal perquè els projectes ja no es concentren només a Girona o Barcelona, sinó que s'estan expandint per tot el territori espanyol, arribant fins i tot a Galicia, a l'altra punta de la península.
Amb qui he tingut més contacte des que vaig començar a treballar amb ells ha estat amb en Dani i en Sak. Són grans professionals però, a més, són molt bona gent. Hi ha molt bon rotllo, i és una cosa que motiva molt. A més, aquests videos són una cosa que faig molt més per diversió que per qüestions econòmiques. M'interessa més gaudir de les festes (moltes d'elles impressionants) i de l'estil de l'edició dels videos que cobrar-los-els a final de mes. Quelcom que, tot i ésser necessari, no valoro tant com la diversió que suposa treballar per a ells i el bon tracte que hi ha.
Aquest mes fa un any des que ens coneixem. Si ha de ser com fins avui, espero que en puguin ser molts més.

Initec :
Fa poc menys d'un any que treballo per a ells. Tot va començar amb la realització de videos curts per a un Blog i el volum de feina ha pujat considerablement, arribant a fer videos de manera continuada per a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i alguna agrupació, un programa setmanal de televisió, publicitat, els reportatges de CrònicaTV, etc. El que va començar com un diari digital s'ha convertit, també, en una productora important de continguts audiovisuals. Es tracta d'una empresa on es respira molta serietat i professionalitat, i sempre és un plaer treballar per a ells.

BCNisgay:
Com vaig comentar al post anterior, de vegades vaig molt saturat i li passo algunes feines a contactes de confiança com en Martín, i viceversa. Aquesta empresa, transferida per en Martín, la vaig conèixer en un d'aquests casos, i ja he treballat per ells en diverses ocasions. Sempre he sortit molt content de l'experiència.
Es tracta del portal Gay més important de Barcelona, i els treballs consisteixen en cobrir en forma de reportatge de video events culturals de tot tipus i entrevistes a personates famosos. Amb ells he grabat i editat videos de la Mònica Naranjo, Luizo Vega, Rebeka Brown, el primer Pride celebrat a Barcelona, el Circuit Festival'09, etc.
L'HÉctor és l'encarregat de la web i el tracte sempre ha estat, a més de professional, proper i afable. Degut a això, és molt reconfortant esforçar-se sempre treballant per a ells tot i que no hi ha molta continuïtat amb mi sinó amb en Martín, lògicament.

VJMovement:
Més que a l'empresa en sí, amb la que mai he tingut contacte directe, hauria de referir-me a la periodista que va contactar amb mi i em va oferir la feina, la Meritxell Mir.
És un d'aquells casos d'incongruència, cada cop més habituals, en els que les condicions i quantitat de feina no fan justícia a l'experiència del treballador. I aquest és el cas de la Meritxell, ex-redactora de l'ADN. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, Master Columbia University, ha treballat al diari El Mundo, Europa Press, també a mitjans neoyorquins com The Village Voice i La Prensa, va ser corresponsal de l'Avui,... i un llarg etcètera.
Mai dubto en recomanar-la sempre que tinc ocasió per a fer-ho (i quan no, també).
He treballat amb ella grabant i editant reportatges per a VJ Movement, una nova manera d'entendre l'art del periodisme però, sobretot -i és una cosa que vaig veure clara des del primer moment-, el futur del video journalism.

Taller Audiovisual:
Li dec molt a aquesta empresa, moltíssim. En la meva pitjor època de sequia laboral -que la vaig patir i va ser desesperant- aquesta empresa va aconseguir que resorgís d'entre les meves cendres dins del sector audiovisual. Em trobava submergit entre treballs puntuals, que es presentaven molt esporàdicament, i la depressió d'enviar currículums a persones i empreses desconegudes sense rebre resposta. Aquesta va ser una de les excepcions i va ser una gran injecció de motivació. Van confiar en mi quan ningú ho feia en aquell moment. I ho entenc. Els inicis sempre són durs i no es fàcil començar sense cap contacte o enxufe. Jo vaig començar des de zero. I tots sabem com es funciona això: a partir de coneguts, amics d'amics, etc. I és normal, jo també em fio més de les recomanacions dels meus contactes que d'un desconegut, la veritat, tot i que de vegades llegeixo currículums de persones amb les que segur que acabaré contactant algún dia per a oferir-los alguna feina. No els les recomanaria a ningú sense conèixer-les bé i saber com treballen, això mai, però si que els oferiria feina jo personalment. De vegades val la pena arriscar-se.
Després de reunir-me amb la Cristina (Directora) per a comentar-me un projecte i veure si era apte o no, vaig començar a treballar-hi ben aviat.
Més endevant vindrien nous projectes per a ells i l'enviament massiu de currículums va començar a donar fruït. Encara avui em contesta gent a qui vaig enviar el meu CV fa anys. I els rebutjo la proposta de feina degut a les seves pèssimes condicions. Curiós.
Li estic molt agraït a aquesta empresa i sempre ho estaré per la confiança que van invertir en mi des del primer dia. No sé què seria de mi, la veritat, sense haver mantingut una relació professional amb aquesta empresa.
"Taller Audiovisual" va estar un temps (9 mesos aprox.) parada degut a motius personals que es poden suposar, però ha reprès la seva activitat i li desitjo el millor.

Creative Sight
:
Vaig conèixer a un dels seus integrants durant el Digital Music 2.0. Jo havia estat contractat per una altra empresa i estàvem a sales diferents (i treballant), així que no hi va haver contacte.
Més endevant em van trucar ells mateixos per a cobrir el Kosmópolis'08 al CCCB, perquè disposem de material semblant i, vaja, perquè el món és molt petit. Hi va haver bona relació des del primer moment.
Tot i que no he treballat gaire per a ells, d'en Miquel i en gerard destacaria que són, sobretot, grans professionals -i ho demostren amb cada video que graben, editen, realitzen, etc.- i molt afables, d'aquells amb qui dóna gust treballar i quan finalitza la jornada un se sent satisfet i agraït d'haver anat a treballar.

Hi haurà una segona part, com a mínim, doncs he deixat mil empreses i persones sense anomenar. Vull deixar clar que en cap cas he seguit un ordre anomenant a les empreses o no fent-ho encara.

El millor d'anar fent contactes és que un sap què li convé més i pot escollir. Que és millor quelcom dolent conegut que bo per conèixer? En el meu cas, prefereixo el bo conegut.

I és per aquest motiu pel quan, tot i estar saturadíssim de feina, avui m'he permès un luxe. He anat a Barcelona a treballar per un client.

I he deixat passar un tren.